VILAMITJANA, DE PRINCIPI A FI I PRAT S´EMPORTA L´OPEN

Una setmana després del 2000 Viratges, la caravana dels ral·lis catalans tornava a l’acció el passat diumenge amb la celebració del Ral·li d'Avià, puntuable per l'Open de Catalunya d'Asfalt. Amb el centre neuràlgic situat a la localitat barcelonina que donava nom a la prova, el recorregut de la mateixa es componia de dos trams (Buidasacs, de 8,20 km de distància, i Graugés, de 9,80 km) que s’havien de completar en dues ocasions per part dels gairebé cinquanta pilots (la majoria d’ells debutants o amb poca experiència en ral·lis) que es donaven cita en aquesta prova de l'Open.

Amb tres clars favorits que estan encapçalant la general de l'Open, Gavila 96, Segovia 95 i Prat 80 punts, està clar que són els tres tenors del Campionat i només un el pot guanyar, a falta de dues proves, on una victòria els rellança en el campionat i un error els deixa sentenciats.

El dia clarejava amb el cel cobert per un espès mantell de núvols, fins i tot amb una mica de boira fent acte de presència en algunes zones del recorregut. Així, el primer bucle es presentava delicat per als participants, entre els quals el primer a prendre protagonisme era Vilamitjana que, encara que es queixava del que patinava aquesta primera especial, aconseguia marcar el millor temps al volant del seu Renault Clio, per davant d’un Costa que començava a patir problemes d’embragatge en el seu veterà Mitsubishi, que el feien dubtar si podria o no acabar la cursa. També patien problemes Molero, Solano i Moreno, autors de sengles virolles, a més de Masachs (tenia diversos ensurts), Sifres (amb problemes a la bomba de la gasolina), Taberner (es quedava sense frens davanters), Garrido (el motor es quedava en tres cilindres) i Brandao, que tenia una sortida de pista però podia continuar en carrera. Entre els abandonaments es produïa el de Gávila, que patia un accident poc després de prendre la sortida, perdent així totes les seves opcions de guanyar l'Open.

Mentre, Prat-Montaner guanyaven el tram entre els participants de l'Open, deixant darrera Rius-Muntadas i Sifres-Borras, tots ells amb Renault Clio 1800 16v, coincidint també en ser tres pilots que puntuen com a pilots Júnior. En l’apartat ER els més ràpids eren Garrido-Díaz.

En la segona cronometrada el més ràpid era Roger, que imposava el seu Citroën C2 (a partir d’ara estarà posat a la venda) immediatament per davant del Fiat Uno Turbo de Roque, que pujava fins a la segona plaça a esquena de Vilamitjana, autor del quart millor registre en la primera passada per Graugés. La brutícia del tram va fer que diversos pilots perdessin el control de les seves respectives muntures, com va ser el cas de Moreno, Vall i Solano, que van patir diverses virolles al llarg de la segona especial. En aquesta ocasió Segovia-Rodríguez eren els més ràpids entre els “openeros”, Rius segon -que en aquesta ocasió la mecànica l’estava respectant i li permetia fer uns bons cronos- , i tercer seria Prat. Garrido-Díaz repetien com a guanyadors parcials dins el ER.

Un cop completada la primera meitat del recorregut, Vilamitjana ocupava el liderat amb una desena de segons per davant de Roc i Costa, mentre Pascual anava quart per davant de Borrellas (pilot procedent de la disciplina de muntanya que feia el seu debut als ral·lis) i de Roger. Entre els pilots de l'Open, un sorprenent Rius liderava la cursa per un segon sobre Prat i tretze sobre un Claudio Segovia que només pensava en acabar i arribar amb possibilitats a l’ultima prova.

En el segon bucle l’aparició del sol va fer que s’assequessin les humitats que havien posat en dificultats als participants durant els primers trams.

En la segona passada per Buidasacs, Vilamitjana tornava a ser el més ràpid, cosa que li permetia ampliar el seu avantatge al capdavant de la general respecte a Costa, que es tornava a col·locar segon després que Roque fes una virolla en aquest tram, caient fins a la quarta plaça per darrere de Borrellas. Per la seva banda, Garrido podia solucionar els problemes de motor, mentre que Garcia patia una punxada i Bosch havia d’abandonar per problemes mecànics. Prat-Montaner tornaven a marcar el millor registre de la mateixa manera que ho feren en la primera passada i deixaven Rius a dos segons, cosa que faria que es disputessin la victòria en l’últim tram amb només un segon de marge.

En l’últim tram, el debutant Borrellas marcava el seu primer scratch a bord d’un Mitsubishi EVO VII, endossant als seus rivals una diferència suficient com per escalar fins a la segona posició final per darrere de Vilamitjana, que es va endur la victòria al volant del seu Renault Clio. Roque va poder, fet i fet, pujar al tercer esglaó del calaix després d’avançar a Costa en l’últim tram, i és que els problemes d’embragatge no li van permetre rodar còmode bona part del ral·li al pilot del Mitsubishi. La cinquena plaça la va ocupar Pascual, seguit de l’aragonès Callén (que duia gairebé un any sense córrer), de Roger, Fontaner i Prat, que aconseguia la victòria a l'Open i la categoria Júnior. En l’Open acabaren en segon lloc Rius-Muntadas que perdien sis segons més i quedaven també segons en l’apartat Júnior, mentre Segovia-Rodríguez acabaven tercers però amb totes les possibilitats de victòria final. En l’apartat ER Garrido-Díaz guanyaven un ral·li que van liderar d’inici a fi.

Així doncs, Vilamitjana es feia amb la primera posició en la categoria F2000 i en la Classe 7, mentre que Borrellas dominava el Gr.N i la Classe 4. Callén i el seu Renault Clio 2.0 era el més ràpid del Gr.XA, igual que Roger al Gr.A i la Classe 6. La victòria al Gr.XN i la Classe 3 anava a parar a mans de Prat. En la Classe 2 el triomf era per Segovia (tot i una sortida de carretera en els últims revolts del quart tram), mentre en la Classe 1 era Cunillera qui es feia amb el primer lloc. Garrido dominava la Classe ER i Taberner la Classe 5.